El poema i la noia trista
TSUNAMÍTIDE
Vaig veure un país
que pujaba a la glòria.
Després d´una guerra
inhumana i cruel:
Alerta i conscient
d´assolir la victòria.
Si la pau compartía
amb constància i anhel.
Tsunamítide trista,
del somni desperta!
Si ara és la Natura
que us ha bandejat.
Mantindreu amb dolor
l´esperança incerta.
Fins a fer del somni realitat.
Angel Ferrer i Casals
catedratic emerit de la universitat de estudis
estrangers de kioto japó
Tots tenim Japó al pensament i en els nostres cors, nomes s´ha de donar una volta per la xarxa. Espero i desitjo un nou renaixament d´aquesta societat que ja ha donat mostres de superació en ocasions anteriors.
ResponEliminaEspero que estigueu tots be.